INTERDEPARTAMENTAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA



Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Antoni de Martí i Franquès
Tarragona

FILOSOFIA – INTERDEPARTAMENTAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 
 2017-18 DOCUMENT I MEMORIAL WALTER BENJAMIN – 4t ESO i 2n de Batxillerat
Ella caminaba con leves pasos, descalza sobre la temblorosa tierra de Treblinka, desde el lugar de descarga del tren hasta la cámara de gas. Sí, era ella. La vi en 1930, en la estación de Konotop, se acercó al vagón del rápido, con la tez entenebrada por el sufrimiento y, levantando sus maravillosos ojos, dijo sin voz alguna, sólo con los labios: «Pan...». VASSILI GROSSMAN (Rússia, URSS, 1905-1964), La Madona sixtina.
Presentació. Objectius i propòsit. Nota metodològica i d’inserció curricular
Els continguts i les activitats que es proposen s’emmarquen dins el curriculum de 4t d’ESO de Cultura i valors ètics com a matèria comuna i de Filosofia com a matèria optativa i concerneixen a les competències bàsiques (CB) i als continguts clau (CC) corresponents al Decret 187/2015, de 25 d’agost del Currículum d’ESO, Àmbit de Cultura i Valors, d’acord amb l’article 97 de la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació) i amb els objectius educatius de l’Estratègia Europa 20120 (ET-20120). S’hi treballen les CB 2, CC7,9,10; CB3, CC12,13,15 i CB4, CC16,19,20, de dimensió personal; les CB5 CC21,22,24,25 i CB6, CC28,30 de dimensió interpersonal; les CB7, CC31; CB8, CC35; CB9, CC38 i CB10, CC42 del treball en equip i CC43, de dimensió sociocultural. Aquestes activitats proposades seran avaluades en el marc de la 3a Avaluació, amb criteris mínims de lectura comuna a l’aula i exposició escrita a manera de treball individual i en grups i per a l’aprofitament a l’Avaluació final, tant a 4t ESO en les dues matèries esmentades, com també a la matèria optativa de Sociologia de 2n de Batxillerat.
 
La figura de Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940)
Walter Benjamin va ser un filòsof, traductor i crític alemany que va néixer el 15 de juliol de 1892 a Berlín on va començar els seus estudis de filosofia i, posteriorment, va seguir formant-se a Friburg, Munic i Berna. Va tornar a la seva ciutat natal per treballar com a crític literari i traductor, veié com les seves aspiracions a una carrera acadèmica havien quedat truncades en ser rebutjada la seva tesi (“L’origen de la tragèdia alemanya”) per la Universitat de Frankfurt. Influït pel compositor Ernst Bloch i el crític György Luckács, va assumir una postura marxista, recolzada per la seva amistat amb l’escriptor Bertolt Brecht i la seva col·laboració amb l’Escola de Frankfurt.
El gener de 1938, al port de San Remo, acomiadava als amics Theodor i Gretel Adorno, que sortien cap a Nova York. Quan aquests li van aconsellar que fes el mateix, va respondre: Hi ha posicions per defensar a Europa. Aquest mateix any, el seu germà Georg, metge i conseller municipal comunista a Berlín, era detingut. A finals de febrer de 1939, la Gestapo li va treure la nacionalitat alemanya. Per tant, no podia sortir de França sense un permís de residència del país de destí que acredités la seva condició de refugiat alemany. El primer de setembre de 1939 va ser internat en un camp de concentració i posteriorment en un campament de treballadors voluntaris a Nevers. A finals de novembre, va ser alliberat gràcies a la intervenció d’amics francesos i va tornar a París, on va escriure el seu darrer llibre, inacabat: Tesis sobre la filosofia de la història (Über den Begriff der Geschichte Thesen). El 1940, quan la França de Vichy ja havia signat l’armistici amb el Tercer Reich i els nazis eren a punt d’entrar a París, el mes de maig deixava la ciutat precipitadament (el seu apartament ja havia estat registrat per les autoritats). Un dia després, Hitler ocupava París.
1) Exercici:

Fes una cerca i defineix els següents conceptes (3 línies per concepte màxim):

crítica literària, marxisme, Shoah, Escola de Frankfurt, holocaust, genocidi, Filosofia de la història, camp de concentració, refugiat, Teoria crítica

2) Preguntes:
  • W.Benjamin no havia emigrat abans a Israel com sí que havien fet altres intel·lectuals, a la URSS o a als EUA on hauria tingut amics (G.Sholem, B.Brecht, Th.W.Adorno). En quin sentit creus que va dir la frase Hi ha posicions per defensar a Europa?

  • Quina idea sobre la cultura europea i la civilització occidental i es desprèn d'aquesta frase?

  • Com és possible que Europa que sempre ha estat considerada com la seu de la cultura, la civilització i les idees altes de la humanitat fos l’escenari dels fets que precipitaren la fugida i mort del filòsof?
----------------

La visita al Memorial Benjamin. Qüestions. Mort i controvèrsia.


Walter Benjamin va morir el 26 de setembre de ____ a _______, arran d’ingerir una dosi letal de _______ a l’hotel França de la mateixa localitat. Després d'haver sortit del poble francès de Port Vendres guiat per l'activista antinazi Lisa Fittko i tenint com a acompanyant a la senyora Henny Gurland, futura esposa d'Erich Fromm, i el seu fill, Benjamin, va arribar a Portbou al vespre del dia 25. Pel camí se'ls havia unit un grup de tres dones que també intentaven sortir de França. Al lloc de policia de l'estació va ser interceptat per la policia espanyola perquè no tenia el visat1 requerit.

El seu amic Theodor Adorno l'havia ajudat a obtenir els ______ de trànsit a Espanya i d'entrada als Estats Units, on l'esperava, però no tenia el ______ _______ de sortida del país gal. Altres companys de viatge en les seves mateixes circumstàncies, com la fotògrafa Henny Gurland i el seu fill, Carina Birman i Sophie Lipmann, van aconseguir finalment passar per _______ i arribar a ______. Benjamin, en lloc de tornar a França i caure en mans de la _______, va preferir acabar amb la seva vida a Portbou.


En el certificat de defunció figura el nom de Benjamí Walter, mort d'aneurisma cerebral, pretext que, segons Linhard, va possibilitar que un cementiri catòlic acollís sense complicacions burocràtiques les restes per bé que fos jueu, per suïcidi i estranger. Al cementiri de Portbou es va erigir l'any ____ un ________ realitzat per l' escultor israelià Dani Karavan en memòria del filòsof.

La tràgica fugida de Benjamin a través dels ______ ha inspirat diverses obres artístiques, dins de les quals, en l'àmbit de la nostra llengua, es pot esmentar la novel·la El Passatger ______ Benjamin, de Ricardo Cano Gaviria. L'autor d'aquesta novel·la evidencia que la mort del filòsof va ser un _______. Aquesta teoria està recolzada per la relació que tenen els documents fragmentaris trobats a finals del segle XX: l a minuta de l'hotel, l'acta de defunció, les factures del metge, el doctor Vila Moreno, els papers del capellà: lloguer del nínxol, del fuster, la construcció del fèretre i la seva col·locació en el cementiri.

Per tant, les especulacions que es segueixen teixint sobre un possible assassinat, contradiuen el sentit comú. És el cas del documental «Qui va matar Walter Benjamin...», de David Mauas, on es posa en dubte la teoria del suïcidi, per apuntar directament cap als agents _____ a l'Espanya feixista de ______ com els assassins del filòsof, sense brindar cap prova concloent. No menys atrevit, un polèmic article de Stuart Jeffries, titulat «Did Stalin Killersliquidate Walter Benjamin?»2 afirma que Benjamin va ser assassinat per agents secrets de Stalin, que haurien estat els que li van subministrar la morfina que li va produir la mort.

No podem tractar aquests documents com a simples especulacions, ja que són molts els fets que proven que va ser un suïcidi. La idea de suïcidar-se, per altra banda, ja l’havia envaït a Niça després de l'incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933).

Confirmen aquesta tesi les proves trobades als anys noranta, abans esmentades, que viatgés amb pastilles de morfina, la forta impressió que li va causar la mort de dos amics combatents a la primera guerra mundial, la influència del ____________ alemany en la joventut alemanya de l’època, la seva precària situació _________ i sentimental i, per últim, la nota que va deixar als seus acompanyants de fugida, reproduïda en gairebé totes les biografies sobre Benjamin:

En una situació sense sortida, no tinc altra elecció que la d'acabar. És en un petit poble situat als Pirineus, en el qual ningú no em coneix, on la meva vida va a acabar-se. Li prego que transmeti els meus pensaments al meu amic Adorno i que li expliqui la situació a què m'he vist conduït. No disposo de temps suficient per escriure totes les ______ que hauria desitjat ________.3

3) Exercici:

Omple els espais buits amb els següents 20 conceptes i reconstrueix els esdeveniments del final de la vida del filòsof:

suïcidi, cartes, romanticisme, Nazis, 1994, Espanya, visats, Portbou, monument, 1940, morfina, escriure, Franco, permís francès, econòmica, Walter, Gestapo, Pirineus, Memorial, Lisboa

 

4) Valoració personal argumentada (20 línies)

T’ha impressionat que un escriptor fos perseguit pel nazisme? Què creus que volien prohibir? Les seves idees, els seus escrits? Per què?



5) Preguntes sobre la visita al Memorial Benjamin de Porbou:

a) Descriu l’espai de la visita i què has vist. Com és el memorial, què s’hi fa? Què i com es presenta la informació?

b) Apunta les idees filosòfiques de la visita i les que has pensat després.

c) Descriu un tret de la personalitat de W.Benjamin i comenta’l.

d) Fes una llista de conceptes filosòfics que descobreixis i que et cridin l’atenció.

e) Podem jutjar la vida del filòsof per la seva manera de morir? Hi ha morts injustes? Posa algun exemple i raona’l.

f) T’ha ajudat a conèixer més qui era W.Benjamin aquesta visita?

g) Creus que és útil fundar aquest tipus de Memorials? Per què?

h) Quines accions faries per reivindicar la filosofia i l’obra de W.Benjamin?




6) Documentació: busca casos d’escriptors, intel·lectuals, científics, artistes que foren perseguits per les seves idees, fes una llista, tria’n un i exposa breument la seva vida i obra.

Per exemple, en l’art degenerat segons nazisme.





7) Dissertació (una pàgina). Fes una redacció sobre el següent tema: què ha de tenir una cultura i una societat per poder pensar i viure amb llibertat?


NOTES

1 La restricció a les vises obtingudes a Marsella sense visat de sortida, com la que Benjamin posseïa, va ser aixecada per les autoritats espanyoles pocs dies després.

2The Observer”, 8 de juliol del 2003.

3 Tackels, Bruno. Walter Benjamin. Une vie dans les textes. Arlès, 2009, p. 642.

Cap comentari:

Publica un comentari