Generalitat
de Catalunya
Departament
d’Ensenyament
Institut
Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
FILOSOFIA –
INTERDEPARTAMENTAL DE MEMÒRIA
HISTÒRICA
2017-18 DOCUMENT
I
– MEMORIAL
WALTER BENJAMIN – 4t ESO i 2n de
Batxillerat
Ella
caminaba con leves pasos, descalza sobre la temblorosa tierra de
Treblinka, desde el lugar de descarga del tren hasta la cámara de
gas. Sí, era ella. La vi en 1930, en la estación de Konotop, se
acercó al vagón del rápido, con la tez entenebrada por el
sufrimiento y, levantando sus maravillosos ojos, dijo sin voz alguna,
sólo con los labios: «Pan...».
VASSILI GROSSMAN (Rússia, URSS, 1905-1964), La
Madona sixtina.
Presentació. Objectius i
propòsit. Nota metodològica i
d’inserció curricular
Els
continguts i les activitats que
es proposen s’emmarquen
dins el
curriculum de 4t d’ESO de Cultura
i valors ètics
com a matèria
comuna i de Filosofia
com a matèria
optativa
i concerneixen a les competències bàsiques
(CB)
i
als continguts clau (CC) corresponents al
Decret 187/2015,
de 25 d’agost del
Currículum d’ESO, Àmbit de Cultura i Valors, d’acord amb
l’article 97 de la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació)
i
amb els objectius educatius de l’Estratègia Europa 20120
(ET-20120).
S’hi
treballen les
CB 2,
CC7,9,10;
CB3,
CC12,13,15
i
CB4,
CC16,19,20,
de
dimensió personal; les
CB5
CC21,22,24,25 i CB6,
CC28,30
de
dimensió interpersonal;
les
CB7, CC31; CB8, CC35; CB9, CC38 i CB10, CC42
del treball en equip i CC43, de
dimensió
sociocultural. Aquestes
activitats proposades seran
avaluades
en el marc
de la 3a
Avaluació, amb criteris mínims de lectura comuna
a l’aula i exposició escrita a manera de treball individual i en
grups
i
per a l’aprofitament
a l’Avaluació final,
tant
a
4t ESO en les dues matèries esmentades, com
també
a
la matèria optativa de Sociologia de 2n de Batxillerat.
Walter
Benjamin va ser un filòsof, traductor i crític alemany que va
néixer el 15 de juliol de 1892 a Berlín on va començar els seus
estudis de filosofia i, posteriorment, va seguir formant-se a
Friburg, Munic i Berna. Va tornar a la seva ciutat natal per
treballar com a crític literari i traductor, veié com les seves
aspiracions a una carrera acadèmica havien quedat truncades en ser
rebutjada la seva tesi (“L’origen de la tragèdia alemanya”)
per la Universitat de Frankfurt. Influït pel compositor Ernst Bloch
i el crític György Luckács, va assumir una postura marxista,
recolzada per la seva amistat amb l’escriptor Bertolt Brecht i la
seva col·laboració amb l’Escola de Frankfurt.
El gener de
1938, al port de San Remo, acomiadava als amics Theodor i Gretel
Adorno, que sortien cap a Nova York. Quan aquests li van aconsellar
que fes el mateix, va respondre: Hi ha posicions per defensar a
Europa. Aquest mateix any, el seu germà Georg, metge i
conseller municipal comunista a Berlín, era detingut. A finals de
febrer de 1939, la Gestapo li va treure la nacionalitat alemanya.
Per tant, no podia sortir de França sense un permís de residència
del país de destí que acredités la seva condició de refugiat
alemany. El primer de setembre de 1939 va ser internat en un camp de
concentració i posteriorment en un campament de treballadors
voluntaris a Nevers. A finals de novembre, va ser alliberat gràcies
a la intervenció d’amics francesos i va tornar a París, on va
escriure el seu darrer llibre, inacabat: Tesis sobre la filosofia
de la història (Über den Begriff der Geschichte Thesen). El
1940, quan la França de Vichy ja havia signat l’armistici amb el
Tercer Reich i els nazis eren a punt d’entrar a París, el mes de
maig deixava la ciutat precipitadament (el seu apartament ja havia
estat registrat per les autoritats). Un dia després, Hitler ocupava
París.
1)
Exercici:
Fes una
cerca i defineix els següents conceptes (3
línies per concepte màxim):
crítica
literària, marxisme, Shoah, Escola de Frankfurt, holocaust,
genocidi, Filosofia de la història,
camp de concentració, refugiat, Teoria
crítica
2)
Preguntes:
-
W.Benjamin no havia emigrat abans a Israel com sí que havien fet altres intel·lectuals, a la URSS o a als EUA on hauria tingut amics (G.Sholem, B.Brecht, Th.W.Adorno). En quin sentit creus que va dir la frase Hi ha posicions per defensar a Europa?
-
Quina idea sobre la cultura europea i la civilització occidental i es desprèn d'aquesta frase?
-
Com és possible que Europa que sempre ha estat considerada com la seu de la cultura, la civilització i les idees altes de la humanitat fos l’escenari dels fets que precipitaren la fugida i mort del filòsof?
----------------
La
visita al Memorial
Benjamin. Qüestions. Mort i controvèrsia.
Walter
Benjamin va morir el 26 de setembre de ____ a _______,
arran d’ingerir una dosi letal de _______ a l’hotel França
de la mateixa localitat. Després d'haver sortit del poble francès
de Port Vendres guiat per l'activista antinazi Lisa Fittko i tenint
com a acompanyant a la senyora Henny Gurland, futura esposa d'Erich
Fromm, i el seu fill, Benjamin, va arribar a Portbou al vespre del
dia 25. Pel camí se'ls havia unit un grup de tres dones que també
intentaven sortir de França. Al lloc de policia de l'estació va ser
interceptat per la policia espanyola perquè no tenia el visat1
requerit.
El
seu amic Theodor Adorno l'havia ajudat a obtenir els ______ de
trànsit a Espanya i d'entrada als Estats Units, on l'esperava, però
no tenia el ______ _______ de sortida del país gal.
Altres companys de viatge en les seves mateixes circumstàncies, com
la fotògrafa Henny Gurland i el seu fill, Carina Birman i Sophie
Lipmann, van aconseguir finalment passar per _______ i arribar
a ______. Benjamin, en lloc de tornar a França i caure en
mans de la _______, va preferir acabar amb la seva vida a
Portbou.
En
el certificat de defunció figura el nom de Benjamí Walter, mort
d'aneurisma cerebral, pretext que, segons Linhard, va possibilitar
que un cementiri catòlic acollís sense complicacions burocràtiques
les restes per bé que fos jueu, per suïcidi i
estranger. Al cementiri de Portbou es va erigir l'any ____
un ________ realitzat per l' escultor israelià Dani
Karavan en memòria del filòsof.
La
tràgica fugida de Benjamin a través dels ______ ha inspirat
diverses obres artístiques, dins de les quals, en l'àmbit de la
nostra llengua, es pot esmentar la novel·la El Passatger ______
Benjamin, de Ricardo Cano Gaviria. L'autor
d'aquesta novel·la evidencia que la mort del filòsof va ser un
_______. Aquesta teoria està recolzada per la relació
que tenen els documents fragmentaris trobats a finals del segle XX:
l
a
minuta de l'hotel, l'acta de defunció, les factures del metge, el
doctor Vila Moreno, els papers del capellà: lloguer del nínxol, del
fuster, la construcció del fèretre i la seva col·locació en el
cementiri.
Per tant, les especulacions
que es segueixen teixint sobre un possible assassinat, contradiuen el
sentit comú. És el cas del documental «Qui va matar Walter
Benjamin...», de David Mauas, on es posa en dubte la teoria del
suïcidi, per apuntar directament cap als agents _____ a
l'Espanya feixista de ______ com els assassins del filòsof,
sense brindar cap prova concloent. No menys atrevit, un polèmic
article de Stuart Jeffries, titulat «Did Stalin Killersliquidate
Walter Benjamin?»2
afirma que Benjamin va ser assassinat per agents secrets de Stalin,
que haurien estat els que li van subministrar la morfina que li va
produir la mort.
No podem tractar aquests
documents com a simples especulacions, ja que són molts els fets que
proven que va ser un suïcidi. La idea de suïcidar-se, per altra
banda, ja l’havia envaït a Niça després de l'incendi del
Reichstag (27 de febrer de 1933).
Confirmen aquesta tesi les
proves trobades als anys noranta, abans esmentades, que viatgés amb
pastilles de morfina, la forta impressió que li va causar la mort de
dos amics combatents a la primera guerra mundial, la influència del
____________ alemany en la joventut alemanya de l’època, la
seva precària situació _________ i sentimental i, per últim,
la nota que va deixar als seus acompanyants de fugida, reproduïda en
gairebé totes les biografies sobre Benjamin:
En una situació sense
sortida, no tinc altra elecció que la d'acabar. És en un petit
poble situat als Pirineus, en el qual ningú no em
coneix, on la meva vida va a acabar-se. Li prego que transmeti els
meus pensaments al meu amic Adorno i que li expliqui la situació a
què m'he vist conduït. No disposo de temps suficient per escriure
totes les ______ que hauria desitjat ________.3
3)
Exercici:
Omple els espais buits amb els
següents 20 conceptes i reconstrueix els esdeveniments del final de
la vida del filòsof:
suïcidi, cartes,
romanticisme, Nazis, 1994, Espanya, visats, Portbou, monument, 1940,
morfina, escriure, Franco, permís francès, econòmica, Walter,
Gestapo, Pirineus, Memorial, Lisboa
4)
Valoració personal argumentada
(20 línies)
T’ha
impressionat que un escriptor fos perseguit pel nazisme? Què creus
que volien prohibir? Les seves idees, els seus escrits? Per què?
5)
Preguntes sobre la
visita al Memorial
Benjamin de Porbou:
a) Descriu l’espai de la
visita i què has vist. Com és el memorial, què s’hi fa? Què i
com es presenta la informació?
b) Apunta les idees
filosòfiques de la visita i les que has pensat després.
c) Descriu un tret de la
personalitat de W.Benjamin i comenta’l.
d) Fes una llista de conceptes
filosòfics que descobreixis i que et cridin l’atenció.
e) Podem jutjar la vida del
filòsof per la seva manera de morir? Hi ha morts injustes? Posa
algun exemple i raona’l.
f) T’ha ajudat a conèixer
més qui era W.Benjamin aquesta visita?
g) Creus que és útil fundar
aquest tipus de Memorials? Per què?
h)
Quines accions faries per reivindicar la filosofia i l’obra de
W.Benjamin?
6)
Documentació: busca casos d’escriptors, intel·lectuals,
científics, artistes que foren perseguits per les seves idees, fes
una llista, tria’n un i exposa breument la seva vida i obra.
Per
exemple, en l’art degenerat segons nazisme.
7)
Dissertació (una pàgina). Fes una redacció sobre el següent tema:
què
ha de tenir una cultura i una societat per poder pensar i viure amb
llibertat?
NOTES
1
La restricció a les vises obtingudes a Marsella sense visat de
sortida, com la que Benjamin posseïa, va ser aixecada per les
autoritats espanyoles pocs dies després.
2
“The Observer”, 8 de
juliol del 2003.
3
Tackels, Bruno. Walter
Benjamin. Une vie dans les textes.
Arlès, 2009, p. 642.
Cap comentari:
Publica un comentari